Ain't no Grave.

Estimats interactuadors,

La interactivitat està fent que moltes coses canviïn, com hem anat veient en aquest bloc. Una d’aquestes coses són els vídeos musicals.

Avui us parlaré d’una gran idea del director Chris Milk: un tribut a Johnny Cash. Es tracta d’un experiment d’art digital col·laboratiu.

En Chris Milk va agafar la cançó Ain’t no Grave, l’última que en Johnny Cash va gravar en estudi abans de morir. Després, va crear una galeria força àmplia d’imatges del músic, i va desenvolupar una eina de dibuix online, invitant als seguidors d’en Cash a participar-hi. Per això, el lloc deixa escollir un dels molts frames per crear el nostre propi retrat d’en Cash amb l’eina de dibuix. Aquesta creació va a continuació a un repositori que suma ja més de 250.000 contribucions, que són les que composen el vídeo acabat. O millor dit: els vídeos acabats, ja que a partir de totes les imatges, i segons diferents criteris, es crea un vídeo diferent.

Podem escollir veure el clip que junta els frames més votat per la comunitat, el que té les imatges amb una major quantitat de “pincelades”, i alguns creats per artistes. Mentre es reprodueix el vídeo, a sota apareix un timeline que representa tots els quadres que estem veient, i podem parar-nos en cadascún d’ells per tal de conèixer-ne més detalls, qualificar-lo, compartir-lo, veure un time-lapse de com fou dibuixat i, fins i tot, crear la nostra pròpia versió del mateix.

Així doncs, es tracta d’una bona idea ben desenvolupada, sumant la memòria d’un gran artista i la col·laboració dels hereus d’en Cash; que impulsen un projecte artístic molt ben aconseguit.

Vet aquí els vídeos on s'expliquen el projecte:

PART 1

PART 2

Les causes socials mouen Hollywood.

Estimats interactuadors,

Us he de comunicar una mala notícia. Al llarg del dia d’avui, Hollywood morirà. Això si, només de forma virtual (menys mal!). Aquesta tragèdia es fa per donar suport a una bona causa que es celebra avui: el dia mundial contra la sida. L’associació Keep a Child Alive, creada per la cantant Alicia Keys, ha creat la iniciativa Buy Life, que debuta avui. A aquesta iniciativa s’hi han sumat un bon nombre de famosos usuaris de xarxes socials (bàsicament Facebook o Twitter), els quals tancaran els seus comptes a aquestes, com si haguessin mort.

Els internautes tenen la missió de ressuscitar als seus ídols. Com? Comprant les seves vides virtuals amb donacions que serviran per tractar els nens amb sida a Àfrica i a la Índia. A aquest projecte hi participen cantants com la Lady Gaga, en Justin Timberlake, l’Usher o la Jennifer Hudson; actors com l’Elijah Wood i la Katie Holmes; i altres com la tenista Serena Williams, la “model” Kim Kardashian i els fills de Will Smith. Cada un d’ells podrà tornar a activar el seu perfil un cop hagi recaudat un milió de dòlars. Sobre aquest projecte, l’Alicia Keys va declarar: “Diuen que les celebrities som productes comercials. El que hem fet ha estat posar-nos a la venda”.

Les donacions són totalment lliures per tal que tothom aporti el seu granet de sorra. Imagineu que cada un dels amics de la Lady Gaga a Facebook, que són més de 24 milions, donés un Euro... Seria brutal!

Així doncs, aquí tenim un bon exemple d’una unió perfecta: una bona causa + un bon grapat de famosos + xarxes socials = notorietat i bons resultats. També és un gran exemple de com, gràcies al bon ús del que coneixem com a interactivitat, es poden aconseguir beneficis per causes socials.

El twitter de la Lady Gaga.

La Kim Kardashian mor virtualment.

Què és fer un viral?

Viral no significa

"hacer una astracanada",

sino generar una pieza que despierte

ganas de mostrarla a todo el mundo,

aunque no exista razón racional para ello.

Reflexionem.

Núvols per reflexionar.

Estimats interactuadors,

Estem a la setmana d’eleccions: diumenge es celebren les eleccions catalanes a la Generalitat. Seria interessant saber quin nombre de gent coneix els programes electorals dels diferents partits polítics: em jugaria el que fos que pràcticament ningú sel’s ha llegit tots, els ha comparat i ha escollit el que més s’adeqüi als seus ideals. Ningú té el temps ni les ganes de fer-ho, però i si ho posem fàcil?

La Vanguardia ha posat en marxa una eina que permet visualitzar els núvols d’etiquetes dels diferents programes electorals dels partits catalans. A través dels núvols d’etiquetes, podem visualitzar quuins conceptes tenen més importància en un text. Així, amb un cop d’ull, podem saber quines paraules tenen més rellevància i quins són els conceptes claus. Per què no agafar els programes electorals dels partits i convertir-los en núvols d’etiquetes?

CIU: Sembla que la formació política ha centrat el seu programa electoral a CATALUNYA, al GOVERN, al seu propi PROGRAMA i a les ELECCIONS NACIONALS. En segon terme, cobren importància les EMPRESES, les PERSONES, els SERVEIS, la SOCIETAT, lo SOCIAL, la INVESTIGACIÓ i el DESENVOLUPAMENT.


PSC: Al programa del PSC predomina la paraula CATALUNYA, però com es pot veure, la resta de paraules estan distribuïts d’una forma més homogènia que en el cas de CIU. Esmenten sovint les PERSONES, els SERVEIS, les EMPRESES, la FORMACIÓ, la PROMOCIÓ i els IMPULSOS DE PROGRAMES de cara a les ELECCIONS AUTONÒMIQUES.


ERC: Com no podia ser de cap altra manera, la paraula amb major importància és CATALUNYA. En un segon nivell, cobren importància les PERSONES, lo SOCIAL, els SERVEIS, les POLÍTIQUES, la FORMACIÓ, així com la PARTICIPACIÓ, el CATALÀ, la GENERALITAT, la QUALITAT i els RECURSOS.


PP: Tot i que el PP ha parlat molt del tema identitari d’Espanya com a contraposició al nacionalisme, aquest no apareix pas al seu núvol d’etiquetes. Tampoc apareixen termes com IMMIGRACIÓ o SEGURETAT. CATALUNYA es situa al davant junt al seu PROGRAMA ELECTORAL, orientat a la FI de la CRISI mitjançant SOLUCIONS, a les EMPRESES, FAMÍLIES, SERVEIS, QUALITAT, ADMINISTRACIÓ, etc.



ICV: CATALUNYA apareix en primer nivell. A més, aquesta formació dóna molta importància a les PERSONES, als SERVEIS, a les POLÍTIQUES SOCIALS i a lo PÚBLIC. En un segon nivell cobren importància els RECURSOS, el GOVERN, la FORMACIÓ, el SISTEMA, el treball, etc.


CIUTADANS: Sembla que Ciutadans només disposa de versió en castellà del seu programa electoral, ja que és l’únic núvol d’etiquetes que està representat en aquest idioma. A més, és l´únic núvol on apareix la paraula ESPANYA. La paraula CIUTADANS és la més mencionada, junt amb C’S, el que fa pensar que parlen d’ells mateixos. A més, donen importància als SERVEIS PÚBLICS, l’ADMINISTRACIÓ, la POLÍTICA, el SISTEMA, les PERSONES, la FORMACIÓ, les EMPRESES, la SEGURETAT, etc.


Així doncs, els núvols d’etiquetes són una forma ràpida de saber en què es centren els diferents programes electorals. Mitjançant la seva utilització, un ciutadà pot pendre una decisió de forma molt més ràpida.

Us atreviu a confiar el vostre vot a aquests núvols d’etiquetes?

Drac Novell. The Renewall.

Interactuadors,

El passat divendres vaig presentar el Drac Novell. Nervis, emoció, incertesa... Vaja, quasi com una gala dels Oscars (però amb una presentadora més guapa!). Hi va haver varis premis, referents a campanyes de televisió, de ràdio, gràfiques... Però una de les més interessants va ser, sens dubte, la d'interactius. Us parlaré de la campanya que més em va cridar l'atenció. Es tracta d'un projecte creat per a Amnistía Internacional, es a dir, per a una bona causa. La campanya té com a objectiu augmentar la presència d'Amnistía a Internet, i comença plantejant-se una bona pregunta: Què passa amb tots els blocs oblidats, es a dir, amb tots aquells que es comencen a escriure i al cap de poc temps es deixen estar? 105.000.000 blocs estan abandonats, i tant sols el 21% dels blocs s'actualitzen periòdicament.

Per què no aprofitar-los per crear una campanya interactiva, doncs? Es podria començar amb un missatge que digués "Jo també he abandonat un bloc", on tota la gent que ho ha fet s'hi apuntaria. Així, es crearia també una xarxa que conectés tots aquests blocs per tal d'enviar un únic missatge: The Renewall. Els usuaris podrien entrar a The Renewall , registrar el seu bloc i convidar tots els seus amics. A més, es podria veure a la gent que s'hi ha unit i també veure el seu bloc.

Què és el més interessant d'aquesta campanya? Què la fa tant especial? Doncs que a l'actualitzar els blocs, arribaria un missatge a totes aquelles persones que tinguessin una subscripció RSS al bloc, i s'aconseguiria arribar a molta més gent i d'una forma més ràpida i eficaç que amb una plataforma digital tradicional.

Així, mitjançant un donatiu gratuït (el teu bloc), obtenim una forta acció interactiva i de RRPP per a pressionar a tots aquelles que no compleixen la carta dels Drets Humans.

Us deixo amb el vídeo explicatiu per tal que hi doneu un cop d'ull i ho pugueu veure per vosaltres mateixos:

És díficil dir que no, eh?

Interactuadors,

Avui m'agradaria parlar d'una brutal campanya de Heineken, duta a terme a l'octubre de 2009, que vaig descobrir fa molt poc. Es tracta d'un esdeveniment que van realitzar el dia 21 d'octubre a Itàlia, dia en que el Real Madrid i el Milan jugaven un partit (molt important, pel que es veu) de Champions.

Per entendre'l bé, començaré parlant de la investigació que es va realitzar. Heineken es va adonar (com jo també m'he n'he adonat, no cal ser massa llest) que un dels moments més importants pels homes era veure el futbol amb els amics, però resulta que aquest moment, per motius varis (nòvies, treball, etc.) s'estava perdent.


Heineken va voler recordar als homes la importància d'aquest moment el dia 21 d'octubre, amb el partit de Champions entre el Real Madrid i el Milan. Heineken va organitzar un event que combinava poesia i música clàssica el mateix dia i a la mateixa hora que el partit. 200 còmplices van convèncer a 1.000 fans del Milan per a que es perdessin el partit, entre ells 100 nòvies, 50 professors i 50 jefes (bàsicament eren jefes de periodistes, per tal que aquests, sense saber-ho, cobrissin l'esdeveniment i aquest sortís als mitjans de comunicació).
Així, el dia 21 d'octubre, el concert va començar davant 1.200 persones. Les cares dels homes que estaven allà eren de pel·lícula (com pot ser que m'estigui perdent el gran partit per aquesta merda...?) Als quinze minuts, s'engegà una pantalla gegant darrere l'orquestra, on va sortir un text:

És díficil dir que no al teu jefe, eh?
I a la teva nòvia?
I al partit?
Com pot ser que t'hagis plantejat perdre't el partit? Encara ets amb nosaltres?
El Real Madrid i el Milan són a la gespa.


I tothom (especialment els homes), entusiasmat, vinga aplaudir!

L'event estava sent retransmés en directe per Sky Sports, o sigui que 1.5 milions de persones ho van veure en aquell moment. L'endemà, uns 10 milions de persones ho van veure als telediaris. A més, va tenir 5 milions de visites a Internet durant les 2 primeres setmanes. Sense comptar totes les vegades que els amics ho van compartir per les xarxes socials.

Què puc dir? Em sembla, simplement, brutal (crec que això ja ho he dit al principi). Heineken va saber aprofitar-se d'un gran esdeveniment com és un partit de futbol, i en va treure profit mitjançant una campanya interactiva, en la que es van valer de l'ajuda de 200 còmplices per dur a terme el que es van proposar.

Els resultats: gran notorietat i moltíssima presència als mitjans de comunicació (TV, Internet -xarxes socials-, etc.). Brutal.

You can remove them, but not the problem.

Interactuadors,

Avui m'agradaria parlar-vos d'una gran campanya interactiva de consciència social, creada per Leo Burnett Ucraïna. Es tracta d'una campanya que tracta sobre el problema dels nens sense sostre a Ucraïna (unes 200.000 criatures viuen en l'absoluta pobresa). La polícia els recull, els agrupa i els treu de la ciutat. Es tracta d'un gran problema que afecta tota Ucraïna, però sembla que ningú fa res per solucionar-ho. Fins i tot, sembla que ningú veu el problema. Tal com planteja Leo Burnett Ucraïna: Out of your sight, out of your mind. Fer veure que el problema no existeix no ajuda a solucionar res, tot al contrari, el problema persistirà i creixerà. Per tant, es planteja una pregunta essencial: Què fer, continuar ignorant el problema o ajudar a solucionar-lo?

Leo Burnett Ucraïna va optar per la segona opció. Veient que el problema bàsic dels nens sense sostre a Ucraïna era que ningú pretenia ajudar-los, va crear una campanya de consciència social. Així va néixer You can remove me, but not the problem. La campanya consistia en enganxar pels carrers d'Ucraïna pòsters de nens sense sostre, junt a un petit cartell amb l'eslògan You can remove me, but not the problem i una web www.streetchildren.com.us. Així, cada vegada que algú desenganxava el pòster de la paret, algú altre n'enganxava un altre d'igual al mateix lloc. I una vegada més. I una altra. D'aquesta forma, es donava sentit a l'eslògan: pots eliminar el pòster (es a dir, el que es veu), però no el problema.


La campanya no només es va dur a terme pels carrers d'Ucraïna, sinó que també va aparèixer en revistes - on s'enganxaven pegatines interactives de nens sense sostre i, quan el lector les treia de les pàgines, veia que a la part posterior hi havia l'eslògan de la campanya amb la web -, a varies pàgines web -banners d'imatges dels nens: per molt que tanquessis el banner, aquest tornava a aparèixer-, i a les xarxes socials - s'agafaven les fotos dels usuaris i s'hi posava un dibuix dels nens sense sostre-.

Vídeo procès campanya

La campanya és un gran exemple de com crear interactivitat als carrers (on els vianants poden desenganxar els pòsters de la paret), a les revistes (on els lectors poden desenganxar les pegatines de les pàgines) i a Internet (on hi ha un intent de tancar el banner que va aparèixent continuament). Si hagués de criticar alguna cosa de la campanya, segurament seria la intrusivitat: al cap d'un cert temps, pot resultar una campanya pesada pel públic, ja que apareix en llocs públics i és molt díficil eliminar-la.

La quarta paret

Estimats interactuadors,

Durant aquests últims dies hem estat parlant, a les classes d'Interactius, de la teoria dels Hot and Cool Media. Segons McLuhan, els mitjans cool són aquells que es presten a la interacció amb el receptor, es a dir, que el receptor els pot interpretar i pot tenir-hi una participació activa (com exemple, trobem els còmics). A més, el missatge és més susceptible de ser interpretat. Per altra banda, trobem els mitjans Hot, que són aquells en els que el receptor té un paper passiu, com ara el cinema, on l'únic paper del receptor és seure i mirar la pel·lícula.

És aquí on em vull centrar: al cinema. He comentat que el cinema és un mitjà Hot, però atenció! Som al segle XXI i, gràcies a nombrosos avenços tecnològics i a una creativitat desbordant, podem canviar aquesta concepció del mitjà cinema. No us ho creieu? Mireu aquesta campanya de l'entitat St. John Ambulance, una entitat dedicada a expandir l'aprenentatge de primers auxilis.

http://www.youtube.com/watch?v=YiJjkNN3z5M

Aquest espot es va passar als cinemes de Londres. L'espot explica la història d'una familia feliç que prepara unes crispetes per menjar en familia. Mentre la familia feliç (mare, pare i 3 fills) es troba al menjador de casa seva rient i menjant crispetes, una de les filles s'ennuega amb una crispeta. Els pares es posen nerviosos i no saben com actuar per salvar la seva filla, però miracle! Una jove del cinema on s'està visualitzant l'espot, s'aixeca de la cadira, corre cap a la pantalla de cinema i la traspassa, introduïnt-se dintre l'espot. Així, ella arriba fins a la criatura i aconsegueix salvar-la de la mort donant-li uns cops a l'esquena. Un cop salvada la criatura, l'heroïna torna a la sala, mentre els espectadors l'aplaudeixen. Així doncs, en aquesta genial campanya per promoure els primers auxilis, es suma un mitjà Hot amb la interactivitat, trencant els principis dels mitjans Hot and Cool.

Ara ve l'hora de preguntar-nos: Com es pendria McLuhan aquesta campanya?

Sam, el vostre home del temps.

Interactuadors,

Esteu cansats dels homes del temps que surten per la TV? Us sembla avorrida la pàgina del Meteocat? Cap problema! Aquí arriba en Sam, el vostre home del temps!

En Sam és un personatge amable i simpàtic, que es troba per Internet, per mòvil o fins i tot per TV. Es tracta d'un home del temps interactiu que té ulls blaus i vesteix americana i corbata. Sap parlar 3 idiomes: català, castellà i anglès. Per tal que et digui el temps de la teva ciutat, tant sols li has de preguntar. En primer lloc, només cal triar la ciutat (entre totes les d'Europa) sobre la que vols parlar i, acte seguit, ell t'explicarà la previsió del temps tant pel dia d'avui (matí, tarda i nit) com per l'endemà.

Per exemple, si triem Barcelona, el Sam ens explica que pel matí farà sol i per la tarda i nit hi haurà núvols. La temperatura màxima serà de 20º i la mínima de 15º. Per demà, hi haurà núvols.

Gaudiu del vostre home del temps particular! Llarga vida al Sam!

Cuore. Cuore. Cuore.

Estimats interactuadors,

Avui us explicaré una campanya per Facebook que ha llençat la millor revista del món mundial: Cuore. Per aquells que no sapigueu quina revista és, us explicaré que es tracta d'una revista de cotilleos però tractats en clau d'humor. Es riuen de les famoses perfectes (de fet, busquen tots i cada un dels seus defectes per tal de burlar-se'n), dels vestits horribles, de les frases absurdes... És cruel, però a mi em puja l'autoestima!

Doncs bé, aquesta revista es caracteritza per tenir una sèrie de símbols, com ara els AARGH! - que es posen a totes aquelles coses desagradables (pits fora, per exemple), els GUAUU! - que es posen a aquelles coses maques -, els UPPS! - que es posen a aquelles coses imprevistes-, etc. Molta gent intenta agafar aquests símbols i introduir-los en fotos de la seva vida diària. Com CUORE sap el gran potencial que tenen aquests símbols, ha decidit llençar una campanya de fidelització a través d'aquests. Es tracta d'una aplicació per FACEBOOK en la que els usuaris poden penjar la seva foto i posar-hi tots aquests símbols, des del GUAUU! a l'AARGH!. Després, es pot penjar la foto al mur i etiquetar a tots els amics que surtin (o no) a la foto.

Sembla una aplicació senzilla, però crec que arribarà molt lluny. El fet que es pugui etiquetar amics a la foto fa que l'aplicació pugui arribar a molta gent. A més, es poden crear petites baralles per veure qui aconsegueix més GUAUU! o qui aconsegueix més AARGH! D'aquesta manera, Cuore ha sapigut explotar un dels seus màxims potencials en el mitjà Facebook.

Per acabar, us mostro l'aplicació i l'ús que n'he fet personalment:

Durex + Iphone = Isexual feeling.

Genial la nova aplicació de Durex per l'Iphone -Durex Baby- (ok, encara no està disponible, però quan ho estigui... triomfarà. Segur.).

Durex s'ha proposat entrar al món de les aplicacions per l'Iphone, i de quina manera! Està desenvolupant una aplicació basada en una bona investigació de mercats. En aquesta investigació, es preguntaven quina podia ser la millor raó per tal que els nois utilitzessin condons (i de pas, els utilitzessin de la marca Durex), i es va arribar a la conclusió que la millor raó per utilitzar-los era evitar l'embaràs. Així doncs, van crear una aplicació per a Iphone basant-se en aquest fet. Com funciona l'aplicació? Per començar, es necessiten dos Iphones: després de fregar-los un contra l'altre (simulant l'acte sexual) neix un bebè. Aquest bebé funciona exactament igual que els famosos i desapareguts Tamagotchi: plora quan té gana, se li han de canviar els bolquers, cal cantar-li una nana, donar-li el xupete... A més, aquesta aplicació canvia l'estat de l'usuari a facebook al mode "pare", i publica tots els moviments que realitza el fals pare amb el seu fill virtual. En fi, podríem dir que aquest bebè es converteix en un bon mal de cap! Per a desactivar-lo, cal comprar un paquet de preservatius Durex i allí es trobarà una imatge codificada que permet descarregar l'aplicació "anti-bebè", que eliminarà al (ja) maleït bebè.

Per a visualitzar-ho d'una forma clara, us adjunto el vídeo explicatiu:

http://vimeo.com/11679798

M'agradaria comentar que no és la primera aplicació que Durex desenvolupa per a Iphone. Fa uns mesos, va crear l'aplicació Spice Dice. En aquesta aplicació, apareixien un parell de daus (sexuals, evidentment). L'usuari havia de sacsejar l'Iphone per tal de tirar els daus i veure els resultats, que consistien en postures sexuals que Durex proposava. A més, també donava consells per disfrutar del bon sexe i utilitzar alguns dels seus productes.

Primera entrada. Primera experiència.

L'altre dia, quan vaig obrir aquest bloc, vaig pensar que m'agradaria parlar d'alguna cosa (sobre interactius, es clar) que m'hagués afectat directament a mi, en primera persona. El problema era que no recordava res que impliqués tant als interactius com a la meva persona. Vaig començar a desitjar que em passés alguna cosa per poder escriure al bloc, però què? Per sort, quan desitges molt alguna cosa, acaba passant. Així, la meva primera entrada al bloc la dedico a la creativitat del centre comercial Glòries.

Glòries s'ha proposat captar clients mitjançant una campanya interactiva i, al meu creure, molt eficaç. Mentre el client passeja pel centre comercial, una noia vestida de Super-heroïna amb els colors corporatius del centre comercial (m'agradaria comentar que la disfressa podria estar bastant més treballada), s'atansa a ell i li regala un cupó amb el logo de Glòries i amb un número. Aquest número s'utilitza per participar en un sorteig, no de la forma tradicional, com a les tant famoses fires de Festa Major (Que alegria, que alboroto! Otro perrito piloto!). El client ha de fer-se fan del centre Glòries al Facebook, on cada dia es publica un número. Si el número publicat coincideix amb el del client, aquest s'ha d'adreçar el mateix dia al servei d'Atenció al Client de Glòries on li bescanviaran per un val de descompte de 100€ a l'H&M. Això si, el número només té validesa per al sorteig de l'endemà. Qui vulgui més números, els haurà d'anar a buscar cada dia a Glòries (per sort, no cal comprar res per rebre un boleto).

Què aconsegueix Glòries amb això? Primer, que una servidora i 8.450 persones més s'hagin fet fans del centre al Facebook. Segon, que es consulti amb assiduïtat per tal de comprovar el número guanyador. Tercer, que la gent inviti als seus amics a fer-se'n fan. I quart, que el públic objectiu de Glories assisteixi diàriament al centre comercial, per tal de recollir més participacions per al sorteig.

Així doncs, crec que, amb aquest acció, el centre aconsegueix apropar-se eficaçment al seu públic objectiu. Quan algú va a comprar, el que més desitja és que no li calgui pagar la compra! L'acció també es pot considerar una manera de fidelitzar ja que, davant el regal, un consumidor preferirà anar a les Glòries a comprar que no pas a cap altre centre comercial. Per acabar, vull destacar que aquest xantatge (perquè si, és un xantatge: et fan un regal perquè facis el que ells et demanen) és una molt bona manera de portar al públic al Facebook per tenir-lo com a fan, informar-lo de les promocions i continuar fent-li xantatge una mica més.


PD: No, no em van tocar els 100€ per l'H&M. Demà penso tornar a Glòries per més números.

Benviguts, estimats interactuadors.

Interactuadors,

Sóc la Laura Cortada Lluelles, una lleidetana estudiant de Publicitat i RRPP a la Universitat Pompeu Fabra. Inicio aquest bloc amb l'objectiu de parlar, d'una manera distesa i entretinguda, del món dels interactius i de com ens afecta en el nostre dia a dia. Per tant, m'agradaria parlar d'experiències pròpies o alienes, de com ens afecten els interactius d'una forma natural, sense que ens n'adonem.

El títol, donar i rebre, explica clarament com funciona aquest món dels interactius: sempre hi ha un que dóna i l'altre que rep, i viceversa. Tot forma part d'un cicle en el que hi ha un emissor i un receptor, encara que aquest rol no està del tot tancat i definit.

Espero que us agradi aquest bloc i que vosaltres també hi participeu, comentant i explicant tot allò que us vingui de gust.

Fins ben aviat!