dijous, 4 de novembre del 2010

You can remove them, but not the problem.

Interactuadors,

Avui m'agradaria parlar-vos d'una gran campanya interactiva de consciència social, creada per Leo Burnett Ucraïna. Es tracta d'una campanya que tracta sobre el problema dels nens sense sostre a Ucraïna (unes 200.000 criatures viuen en l'absoluta pobresa). La polícia els recull, els agrupa i els treu de la ciutat. Es tracta d'un gran problema que afecta tota Ucraïna, però sembla que ningú fa res per solucionar-ho. Fins i tot, sembla que ningú veu el problema. Tal com planteja Leo Burnett Ucraïna: Out of your sight, out of your mind. Fer veure que el problema no existeix no ajuda a solucionar res, tot al contrari, el problema persistirà i creixerà. Per tant, es planteja una pregunta essencial: Què fer, continuar ignorant el problema o ajudar a solucionar-lo?

Leo Burnett Ucraïna va optar per la segona opció. Veient que el problema bàsic dels nens sense sostre a Ucraïna era que ningú pretenia ajudar-los, va crear una campanya de consciència social. Així va néixer You can remove me, but not the problem. La campanya consistia en enganxar pels carrers d'Ucraïna pòsters de nens sense sostre, junt a un petit cartell amb l'eslògan You can remove me, but not the problem i una web www.streetchildren.com.us. Així, cada vegada que algú desenganxava el pòster de la paret, algú altre n'enganxava un altre d'igual al mateix lloc. I una vegada més. I una altra. D'aquesta forma, es donava sentit a l'eslògan: pots eliminar el pòster (es a dir, el que es veu), però no el problema.


La campanya no només es va dur a terme pels carrers d'Ucraïna, sinó que també va aparèixer en revistes - on s'enganxaven pegatines interactives de nens sense sostre i, quan el lector les treia de les pàgines, veia que a la part posterior hi havia l'eslògan de la campanya amb la web -, a varies pàgines web -banners d'imatges dels nens: per molt que tanquessis el banner, aquest tornava a aparèixer-, i a les xarxes socials - s'agafaven les fotos dels usuaris i s'hi posava un dibuix dels nens sense sostre-.

Vídeo procès campanya

La campanya és un gran exemple de com crear interactivitat als carrers (on els vianants poden desenganxar els pòsters de la paret), a les revistes (on els lectors poden desenganxar les pegatines de les pàgines) i a Internet (on hi ha un intent de tancar el banner que va aparèixent continuament). Si hagués de criticar alguna cosa de la campanya, segurament seria la intrusivitat: al cap d'un cert temps, pot resultar una campanya pesada pel públic, ja que apareix en llocs públics i és molt díficil eliminar-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada